LA LLARGA DE TARRAGONA
una breu diagnosi biocenòtica

La Platja Llarga..., certament aquesta és una de les darreres platges eminenment naturals, on encara es pot evocar el paisatge original del litoral tarragoní, i on s'aprecien, malgrat que de forma residual, petits fragments dels antics ecosistemes costaners sobre relleu pla que ancestralment poblaven les platges del Camp de Tarragona; allí hi persisteixen al llarg d'una estreta franja longitudinal al rerafons de la platja, intersticialment entre zones edificades, i entre els ja massa "normals" càmpings (com també dins dels mateixos).

A la Platja Llarga hi destaquen alguns poblaments d'espècies rares de duna i reraduna, la presència de les quals tanmateix ha estat una raó de base per la que s'han protegit diversos espais arreu del litoral mediterrani. És el cas del bell lliri de mar (Pancratium maritimum), la famosa savina litoral (Juniperus phoenicea ssp.eumediterranea), l'exígüa estepa de sorral (Halimium haliminifolium), l'estranya cesquera (Erianthus ravennae), la curiosa xisca (Imperata cylindrica), diferents espècies rares de joncs (Scirpus holoschoenus var.australis...), la peculiar sargantana cua-roja o de sorral (Acanthodactylus eritrurus), escarabats piloters, etc…

Són petites àrees naturals d'ambients de platja -amb "dunes" i "depressions de reraduna"- on les espècies anteriorment citades hi conformen alhora comunitats vegetals destacables i molt rarificades també en d'altres platges, com l'Eriantho-Holoschoenetum australis, el Juniperetum lyciae…

Es fa evident, però, que aquests han esdevingut alhora ambients molt degradats, els quals, seguint en la línia d'altres espais naturals costaners, seria importantíssim de restaurar ecològicament, fet tècnicament possible, i éssent tanmateix actuacions aquestes socialment molt valorades; NO pas artifialitzar la zona amb els passeigs anunciats (!) o d'altres estructures altament impactants i alterants del paisatge i els seus sitemes naturals.

Caldrà, doncs, ordenar-hi convenientment l'accés i l'ús públic, delimitant els passos precisos pels usuaris vers la platja des de les zones d'aparcament i els accessos, tot arranjant-hi espais d'aparcament de vehicles i de serveis -prou discrets i curosos amb les comunitats vegetals preexistents, i tanmateix suficientment apartats de l'espai natural-, i, mitjançant tractaments molt sensibles de cirurgia ambiental, endegar-hi sistemes de fixació del seu substrat sorrenc (estabilització dels muntanyans dunars per evitar la regressió de la platja), ensems el repoblament dels tots espais deslliurats -dunes i reradunes- amb la vegetació autòctona pròpia d'aquests ambients (prioritzant especialment les espècies botàniques més escadusseres a priori esmentades), recuperar les praderies marines de Posidonia oceanica que tant col·laboren a fixar la sorra...

I, llavors, com han fet sempre els tarragonins, tant, i tan agradablement, qui vulgui anar passejar a la Llarga, que ho faci, respectuosament i conscient, per la sorra, per la vora del mar... QUE AQUEST ÉS BEN SEGUR EL MILLOR PASSEIG ECOLÒGIC!¡!

Toni Bara, biòleg
abara@xtec.net
GEPEC - Ecologistes de Catalunya

(INICI)