Actualitzat: 2 de febrer del 2007

Plans Parcials urbanístics

Història

1984
L'Ajuntament aprova un POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal),
que declara URBANITZABLE la zona de la Platja Llarga fins la Cala Fonda (Waikiki)
del bosc de la Marquesa, així com la muntanya de sobre de Mas Rabassa.
Aquest POUM preveu 2 Plans urbanístics (PP27 i PP28) que sumen 891 habitatges,
700 d'ells "des de Cala Fonda fins a més enllà del traçat actual de la carretera N-340".
(Veure documentació del PP27 i del PP28 que s'ens va facilitar al Servei de Política territorial)

1992
El Bosc de la Marquesa queda protegit com a PEIN (Pla d'Espais d'Interés Natural)
i automàticament aquest bosc queda desclassificat com a zona urbanitzable.
[Decret 328/1992, anomenat EIN de Tamarit-Punta de la Mòra]

1996
L'Ajuntament aprova un nou POUM, on es reafirmen els 2 plans urbanístics,
malgrat que uns estudis previs encarregats pel mateix Ajuntament,
aconsellen la seva desclassificació.
(Estudis previs realitzats per l'UAB juntament amb el CREAF i altres organismes de prestigi,
coordinats per l'arquitecte Lluís Catallops [link i pàgina en preparació])

2002
En un article de la secció immobiliària del diari "El Mundo", Ángel Fernández
(dimitit regidor municipal d'urbanisme per l'escandal de "Terres Cavades") ofereix:
__ "habitatges de luxe per entre 25.000 i 30.000 persones, al costat d'una platja
__ verge on s'invertiràn més de 30 millions d'euros en construïr un passeig marítim
__ molt respectuos amb el medi ambient, gairebé tot de fusta...".
En aquest article es fa evident que la intenció, o si més no, una de les intencions
claus d'aquest projecte urbanístic és l'especulació inmobiliaria, en detriment d'un
dels darrers racóns litorals verges del municipi de Tarragona.
A més el passeig marítim, que aviat començaria a dibuixar i redactar el Sr. Galofré
(Cap de Costes de Tarragona), no seria tan "respectuòs amb el medi ambient",
ja què de moment, i entre altres inconveniències, es preveia de FORMIGÓ.
En un document de la D.G. d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat es constata
com s'els obliga a rectificar aquest punt i fer-ho de saulò [sorra grossa sobre una base de alquitrà].

2005
A l'estiu, la Generalitat aprova el PDUSC-1 (Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner I),
el qual protegeix franjes litorals de 500 m. sempre i quan els terrenys no siguin ja
urbanitzables. En el cas de la Platja Llarga, aquest pla sols protegeix una estreta
franja a banda i banda de la carretera a l'alçada de la Torre dels Escipions, ja que
la resta és urbanitzable. (Veure plànol)

El mateix que passa a la Llarga passa a quasi tota la costa, declarada urbanitzable
amb anterioritat. Donada la poca eficàcia del PDUSC-1, la Generalitat redacta el
PDUSC-2, el qual intenta reduir les zones urbanitzables del litoral, posant límits
al nombre d'habitatges, densitat, ubicació, i fins i tot, de vegades desaconsellant
les urbanitzacions en la seva totalitat.
El PDUSC-2 en la seva APROVACIÓ INICIAL redueix a 0 les zones urbanitzables a
l'entorn de la Platja Llarga, i recomana pel PP28 "preservar l'àmbit de l'aparició de
noves implantacions urbanes, per tal de no alterar els valors paisatgístics i ambien-
tals existents, tot establint-hi criteris de protecció especial", i pel PP27 "garantir la
franja de protecció de la costa, així com la pineda existent a l'extrem nord-est".
Al desembre surt l'APROVACIÓ DEFINITIVA que permet construir 409 habitatges.
(Veure mapa)
Què va passar entre l'aprovació inicial i la definitiva? Quines pressions econòmiques,
polítiques o del caire que siguin, fan canviar tant la política de la Generalitat en vers
la Platja Llarga?

2006
Al mes de març l'Ajuntament fa un recurs de reposició a la Generalitat per tal de
canviar la ubicació del 409 habitatges. (Veure article de "El Punt" del 24-3-06)
Aquest recurs no va ser contestat, i a l'octubre l'Ajuntament presenta un nou recurs,
aquest cop, per via judicial.
El dilluns 4 de desembre la Plataforma "Salvem la Platja Llarga" demana per escrit
a l'alcalde, a càrrecs importants de l'Ajuntament, i a tots els grups polítics municipals:
la DESCLASSIFICACIÓ de les terres urbanitzables a l'entorn de Platja Llarga,
protegin així aquest espai natural dels dos PLANS PARCIALS URBANÍSTICS 27 i 28.

2007
Actualment està a punt d'aprovar-se un nou POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municial).
Només sab com és l'equip de govern CIU-PP, i preté aprovar-ho abans de les eleccions
municipals del 27 de maig. La resta de partits vol que s'aprovi després.
Què ens portarà aquest nou POUM?

INICI / Problemàtica / Urbanitzacions